"Underground i contracultura a la Catalunya dels 70". Palau Robert

A la dècada dels setanta del segle xx molta gent d’aquest país, especialment gent jove, va perdre la por de provar de ser lliure. Ho van fer de manera individual però també, i per sobre de tot, de manera col·lectiva, compartint inquietuds personals i marcant-se objectius comuns.

Van obrir-se a l’experiència que transmetien joves d’altres llocs “més lliures” i van trobar noves maneres de relacionar-se entre ells i amb el món. La vida no era una festa, però van lluitar perquè ho fos. Van utilitzar com a eines de llibertat la música, el teatre, els titelles, la poesia, el còmic, les revistes, la ràdio, la universitat, l’amor lliure, l’ecologia, l’experimentació amb substàncies psicodèliques, l’espiritualitat, l’objecció de consciència, la festa o les tradicions populars.